Els electroimans són tipus d'imant molt utilitzats a causa de les propietats magnètiques i de les múltiples possibilitats d'ús. Estan constantment presents al nostre entorn, tant a casa nostra com al nostre lloc de treball.
El 1825 l'anglès William Sturgeon (1783-1850) va fer l'experiment d'enrotllar 18 espires de fil conductor al voltant d'una barra de ferro dolç. En connectar els extrems del cable a una bateria, es va crear un camp magnètic i va poder aixecar un pes que era 20 vegades més gran que el propi. Així va néixer el primer electroimant, un imant accionat per electricitat.
Un electroimant es caracteritza per una banda, pel seu efecte magnètic i per altra banda per dependre d'una font d'alimentació d'energia elèctrica. Si esteu desconnectats de la font elèctrica, el vostre camp magnètic desapareix. La intensitat del camp magnètic i, per tant, de l'electroimant està regulada directament pel corrent. Aquest tipus d'imants tenen una elevada potència i un consum moderat d'energia. Estan disponibles en diverses formes i mides per a un ampli ventall d'aplicacions i usos.
Hi ha diversos tipus d'electroimants:
- L' electroimant resistius: Estan compostos d'un fil conductor que sol ser de coure enrotllat al voltant d'un nucli de ferro. Es genera un camp magnètic gràcies a la circulació de corrent elèctric. Aquest tipus d'imant requereix força consum elèctric i sol generar escalfament.
- L' electroimant superconductor: Els imants més potents es fabriquen amb bobines de cables superconductors, d'aquí el nom de “superconductors”. L'ús d'imants produïts per bobines superconductores disminueixen les pèrdues mecàniques a la producció d'energies alternatives.
- L' electroimant híbrid: són una combinació d'imants resistius i superconductors. Els científics construeixen un imant resistiu dins d'un imant superconductor per crear un imant d'alta potència!